EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
No hi ha entrades amb l'etiqueta no corre perill la seua ànima la nena flor que mira rere els vidres la immensitat no pot mai desfer-se aquell baluard seu de cel massís en les entranyes d’un clot la nena que saltirona els tolls mig descalça i creu en la por més ferotge no corre perill aquell bes que imagina no és esquer ni mos la innocència que vola i té cor la nena impedida que aixeca els seus braços com ales la seua ànima és cosa del temps que no es veu quan siga ja ahir la nena que juga a ser mare de tot dirà que la nit ja no és de rajoles mig soltes ni farà cas dels udols (por). Mostra totes les entrades
No hi ha entrades amb l'etiqueta no corre perill la seua ànima la nena flor que mira rere els vidres la immensitat no pot mai desfer-se aquell baluard seu de cel massís en les entranyes d’un clot la nena que saltirona els tolls mig descalça i creu en la por més ferotge no corre perill aquell bes que imagina no és esquer ni mos la innocència que vola i té cor la nena impedida que aixeca els seus braços com ales la seua ànima és cosa del temps que no es veu quan siga ja ahir la nena que juga a ser mare de tot dirà que la nit ja no és de rajoles mig soltes ni farà cas dels udols (por). Mostra totes les entrades